Recordeu d’aquell acudit de “¿Estudies o dissenyes?” Coincideix amb el temps que els obrers vam dur els fills a les universitats, en massa. Havíem fet un salt econòmic i ja ningú volia anar a la fàbrica. Els esperits més creatius es van encaminar cap a les escoles de disseny…
Ara tenim un munt de dissenyadors amb títol, a l’atur o emigrats.
I de la mateixa manera que hi ha un abans i un després amb Zara o Ikea en les nostres vides,quan apareix Pinterest, ens n’adonem que el disseny es universal i que tots podem crear bellesa, encara que siguem autodidactes o ens haguem format en d’altres disciplines.
Per aplicar tota aquesta sobredosi que tenim de disseny però, necessitem de la Indústria. Per dissenyar un producte idoni a l’ús que va destinat, hem d’intimar amb les matèries, conèixer tots els passos i procediments per treure el millor de l’idea, i la manera òptima de fabricar-la, i que el cost sigui correcte, perquè el preu sigui assequible per a l’usuari.
La Indústria és l’eina que té l’artesà per oferir la seva obra única a l’ús comú.
No acaba de tenir sentit, doncs, que vulguem crear una peça de roba, i ens quedem amb el disseny i la botiga, i la resta: matèries, oficis i Indústria siguin a l’Àsia.
La traçabilitat que proposa Cotó Roig, no és nomes econòmica: si no ens veiem les cares tots els que ens autoalimentem, no ens enriquim, no hi ha ànima ni circuit creatiu.
Si treballem junts, enriquim i refinem en cada pas del producte, que ha de ser la peça final. És llavors quan la peça de producció que tenim a les mans, fins i tot millora la idea original.
És per això que us volem oferir uns bons materials tèxtils bàsics del cotó que coneixem i sabem com hem de treballar, perquè vosaltres, dissenyadors d’una peça o de mil, en pogueu gaudir!
