En el moment en què vivim les nostre orelles senten contínuament les paraules ecològic, km0, proximitat, etc.
Però sovint no s’explica en què consisteix cada cosa, quines són i en què consisteixen les diferents dificultats per a portar a terme aquest tipus de produccions, i del sobreús -i sovint del mal ús- que se’n fa de dites denominacions.
Potser el terme de producció integrada no ha sonat tant a les orelles i potser es desconeix totalment en què consisteix, encara que per nosaltres forma part d’un tipus de producció racional en el procés d’evolució d’un cultiu extensiu com és el del cotó.
La producció integrada es basa en un tipus de producció que vol ser respectuosa amb el medi ambient i alhora assegurar la rendibilitat dels cultius.
Segons el Consell Català de la Producció Integrada: “La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. La producció integrada dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables. La qualitat i la seguretat dels productes es garanteix mitjançant una certificació oficial.”
Per a la Junta de Andalucia la producció integrada es defineix com: “Els sistemes agrícoles d’obtenció de vegetals que utilitzen i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, introduint-hi mètodes biològics i químics de control, i altres tècniques que compatibilitzen amb les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per la manipulació, envasat, transformació i etiquetat de productes vegetals acollits al sistema.”
Com podem veure, des de el punt de vista del Consell Català de Producció Integrada, es tracta d’un sistema de producció que s’utilitza a nivell d’alimentació i, des de la perspectiva del Govern andalús, s’estén a altres cultius que formen part del sistema agrari i que acaben tenint contacte amb la nostra pell i afectant la nostra salut.
Durant molts anys les produccions agrícoles han aplicat sistemes de producció que s’han basat en el màxim rendiment, mitjançant l’aplicació massiva de productes químics, tant de fertilitzants com de fitosanitaris, destruint i contaminant la flora i la fauna associada, els cursos d’aigua i, fins i tot en molts casos, els mateixos sòls. I això no només s’ha produït a través de l’aplicació de productes químics, sinó també amb la utilització de labors inadequades, entre d’altres causes.
Aquest sistema productiu ha provocat una separació entre l’agricultor i la terra. I aquesta separació ha fet que s’hagi perdut en molts casos, molts coneixements, i que es produeixi una falta d’observació del medi i de la seva evolució.
D’aquí ve la nostra aposta per la producció integrada, perquè treballa assegurant la viabilitat del cultiu, donant temps a la recuperació del medi i alhora donant temps a l’agricultor a que desaprengui i aprengui de nou, adoptant el camp de cultiu com a medi complet en el qual cada ésser viu, cada planta, cada element que intervé en la producció hi juga un paper important i, en funció de com se’l tracta, pot tenir una resposta o una altra.
La terra és un esser viu més, que necessita que la cuidin, que l’alimentin i els cucs i altres animals constitueeixen el seu sistema digestius, la seva neteja i la seva protecció.
Però la decisió de fer servir cotó andalús no es basa només en el criteri del model de producció integrat, sinó que s’aposta per la Cooperativa de Las Marismas perquè es una Cooperativa formada per petits i mitjans agricultors que treballen i viuen de la terra, que la valoren i la respecten, que volen fer bé el que fan, que estan interessats en conèixer on va a parar el seu cotó, i que volen que la seva feina es vegi recompensada.
Per això volem treballar junts!
