Tradicionalment, els acabadors pertanyien al ram de l’aigua.
La seva feina consisteix a rentar les empeses, treure impureses i deixar el teixit estabilitzat de mides, és a dir encongit, perquè el confeccionista o l’usuari no tingui problemes posteriors.
Al voltant dels acabadors, hi trobem: l’estampació, els tintorers i l’ennobliment, és a dir, tot allò que es fa per afegir-hi materials per tal de millorar el tacte, aportar protecció al teixit, etc.
Són industries amb pes propi, les seves màquines poden fer ben bé 20 o 30 m i necessiten molta aigua, totes elles tenen normatives i revisions específiques del sector i de productes, i per suposat, depuradores.
Dels anys 60 ençà, com en tants altres ambients de la vida quotidiana, han triomfat les químiques, com a la terra, a les farmàcies… I, paral·lelament, s’ha deslocalitzat la teixidura cap a Àsia, la indústria s’ha desmembrat, el teixit ve de fora, importat a pes i passant per la Borsa, de les mans d’experts en especulacions, i no pas amb teixits.
Per tant la situació actual és la següent:
En general, els teixits que trobem a les botigues s’han creat especulant amb el cost de les matèries i són de baixa qualitat i poc diversos. Viatgen via contenidor i quan arriben, són adquirits per diferents importadors que els diferencien per fer-los atractius per a les col·leccions de moda, a base de processos d’acabats, estampacions i productes afegits, generalment químics, que malmeten el teixit, i de vegades la nostra pell.
A Cotó Roig hem invertit el criteri: hem dissenyat i creat uns teixits prou bons, encara que amb la mentalitat de bàsics, perquè ja no calgui ennoblir-los posteriorment.
Teixits pensats per a encongir i ser estables, que amb un procés industrial de rentats, aconseguim un efecte similar al que aconseguien les nostres àvies al riu, i obtinguem uns teixits dels quals puguem fer-ne ús, i siguin amables, estables i de durada.
