El cotó
Una cosa que vaig descobrir fa poc més de 10 anys és que es cultivava cotó a Andalusia.
Va ser quan participava en un curs d’agricultura ecològica a l’Escuela de Capacitación Agraria a “Los Palacios”, al costat de Sevilla.
En aquells moments s’havia generat allà un debat important sobre l’ús de químics en el cotó, perquè això estava afectant a la qualitat de l’oli d’oliva.
Després d’aquesta incursió no vaig tornar a tenir contacte amb aquest tema, fins que, ara fa un any, va haver-hi el desafortunat accident en els tallers tèxtils de Rana Plaza a Bangladesh. Va ser aleshores quan vaig començar a documentar-me més a fons sobre com funcionava el món tèxtil i del cotó, i va tornar a la meva memòria aquell debat i l’existència dels cotoners a Andalusia.
Durant aquest treball de recerca, les meves companyes i jo vam conèixer que el cotó va ser introduït a Espanya pels àrabs, al S IX, i que es va instal·lar a Andalusia, Llevant i Balears, gràcies a que les condicions meteorològiques d’aquestes zones permetien el desenvolupament d’aquest cultiu. Fa poc ens van dir que també s’havia cultivat cotó en algunes zones de la Costa catalana.
Tot aquest procés ens va obrir la porta a un món ple d’història, treball i coneixement que ens va apassionar i vam voler seguir buscant, saber-ne més… El camí ens va portar a visitar els camps andalusos per a conèixer de primera mà el terreny, els agricultors i el mètodes de cultiu, i vam descobrir que les pràctiques agrícoles havien canviat bastant en els darrers anys, que en el món cotoner andalús estava germinant una revolució de la mà d’agricultors que tenien ganes de sortir endavant fent les coses cada vegada millor, que s’estava duent a terme la producció integrada de cotó i que es feien assajos de producció ecològica.
Vam saber que el cotó es planta al mes d’abril, que es recull durant els mesos d’octubre i novembre, i que existien uns agricultors que estaven disposats a treballar en equip per a construir Cotó Roig, el somni que hem anat creant durant mesos i que, igual que la planta de cotó, s’ha sembrat, ha crescut i ara ¡està a punt de ser recol·lectat!